EL TRAVELO JOHNS VIATJA A...
FINLÀNDIA
PROTAGONISTES : Nuria Valladolid Company
Travelo Johns
ACTORS SECUNDARIS: Sven
Luciana (Playmobil de Sesi Cano Panach, 1er)
Harry Potter (Playmobil de Sara Arnal, 4t)
TREBALL REALITZAT PER:
NOM: María Nuria Valladolid Company
CURS: 2n d’E.S.O B
Nº: 28
Vam arribar a Finlàndia un diumenge, més o menys a les cinc de la vesprada.
El viatge havia estat esgotador; a més a més, l’Sven seguia sense parlar amb ningú, el Travelo havia estat tot el temps intentant flirtejar amb la Luciana, la qual l’havia ignorat completament.
Almenys, a l’aeroport ens havien trobat amb que molts dels del Comenius havíem portat els nostres playmobils amb nosaltres, per la qual cosa vam poder deixar-los junts, i deixar de pensar en ells un temps.
No obstant això, la Luciana va preferir estar a soles al viatge en l’avió, admirant-ho tot.
Quan vam arribar a Hèlsinki, agafàrem un autobús a la ciutat en la qual anàvem a viure.
Quan vam arribar a Loviisa, cadascun ens vam anar amb la nostra parella. Després, ens vam reunir tots junts perquè cap de nosaltres volia anar-se’n a dormir.
I ací va ser quan, una de les finlandeses, a la qual li agradava molt parlar, ens va contar l’historia de Finlàndia i, més concretament, de Loviisa.
“ Hui en dia, Loviisa és un lloc menut, on tan sols viuen uns 15,597 habitants, dels quals, la majoria parla suec.
Va ser fundada el 1745, com a fortalesa contra Rússia. Però, per què es diu Loviisa? Abans de dir-ho, hi ha que explicar que, en suec, no es diu Loviisa sinó Lovisa. Aquest nom bé de Lovisa Ulrika, una reina sueca, que era l’esposa del rei Adolf Frederic de Suècia. “
-La cosa es que tinc un control d’història la setmana que bé.-ens va explicar, orgullosa de saber tant.
L’Sven, el Travelo i la Luciana havien estat escoltant atentament des de la meua butxaca. Jo ja sabia de sobra que a l’Sven li encantava la història, i més quan es parlava de reis i cavallers, guerres i castells.
No obstant això, crec que al Travelo l’interessava més la xica que parlava que allò que deia.
Al dia següent havia d’assajar l’obra, pel que vaig deixar els tres joguets en la meua casa d’acollida, amb la promesa de què, si se’ls ocorria tindre alguna classe d’aventura sense el meu consentiment, la pagarien cara.
Per l’Sven va ser suficient l’escoltar que no podia anar-se’n per a què, només jo tancara la porta, ell muntara en el seu cavall, tot disposat a investigar sobre aquell lloc al qual li havien portat sense el seu consentiment, preparat a prendre’s les meues paraules com a un repte.
Per suposat, el Travelo no va voler quedar com a un covard davant d ‘aquella senyoreta a la qual estava disposat a conquistar, pel que va muntar en la seua moto, i va seguir l’Sven a l’exterior.
La Luciana, va córrer darrere dels dos xics, disposta a fer-los entrar en raó. Per suposat que no el va aconseguir. Almenys, va raonar amb ells, dient-los que es posaren roba d’abric, i que no arribaren molt tard, que ella els estaria esperant.
El primer que van anar a veure va ser l’església. Allà, l’Sven es va ajuntar amb un grup de gent que anava guiat per una senyora molt rossa, que els explicava la història d’aquell monument tan important en la ciutat de Loviisa.
“L’església de Loviisa va ser edificada en un estil neogòtic, entre els anys 1862 i 1865-deia- L’arquitecte de l’església va ser G. Th Chiewitz, que també havia planificat l’ajuntament i molts dels altres edificis ubicats en torn la plaça del mercat.
Un gran incendi va devastar l’antiga església, que estava construïda en fusta, així com la major part de la ciutat en l’any 1855. La pintura que representa la Transfiguració va ser un dels pocs artefactes que es van aconseguir salvar d’aquella església.
En l’actualitat, la pintura, obra de Berndt Godenhielm, es troba per damunt de la porta de la nau septentrional.
Altres coses que destaquen a l’església són:
-L’estàtua del Crist, en el cor, és un buidat d’algeps de l’obra mestra de l’escultor danès Bertel Thorvaldsen. Va ser donada pel governador civil Wallén en vísperes de la consagració de l’església.
-L’òrgan, que va ser construït el 1897 pel Z. A. Zachariassen, i restaurat el 1970 pels constructors d’òrgans Veikko Virtanen i Hans Heinrich.
-La façana, que roman en el seu estat original, va ser dissenyada per l’arquitecte Jac. Ahrenberg.
-El tapís de nusos que va ser donat per les dones en el seu centenari, i que estava destinat a les celebracions de bodes, va ser dissenyat per la Uhra Simberg-Erhström i va ser teixit al taller d’Els amics de Tasques Fineses.
- Dues Bíblies: una, l’exemplar de la més antiga escrita en finés, que data de l’any 1642; l’altra, escrita en suec, és la de l’edició del rei de Suècia Carles XII, del 1703”
El Travelo no va poder aguantar més el seu avorriment i va eixir de l’església, per tornar a casa.
El dia que vam anar a fer “Sled Hill”, vaig decidir que portaria l’Sven, el Travelo i la Luciana amb mi, perquè no em pareixia bé deixar-los a soles tant de temps.
L’Sled Hill és com una espècie de trineu de plàstic, per a baixar per la neu. Com eren molt grans, els tres playmobils es tiraven a soles.
Llavors, el Travelo va voler impressionar la Luciana (una altra vegada), i va tractar de tirar-s’hi ell sol. El resultat va ser desastrós, i per poc acabem a l’hospital. L’Sven va haver de salvar-lo i després, la Luciana, que tenia un certificat en medicina, el va curar.
En resum, que hauria estat millor que s’haguera quedat quiet.
El divendres vam anar a Hèlsinki, i, per suposat, l’Sven no va parar fins que el vaig portar amb mi.
I, com no, quan els altres dos es van assabentar de que el guerrer vindria amb mi, no vaig poder fer res per a llevar-me’ls de damunt.
Així que allí anava jo, amb els tres joguets abocant-se de les meues butxaques, mirant-lo tot bocabadats.
Vam entrar a “ The Rock Church”. Allà, vam trobar una xica explicant a un grup de joves l’historia de l’església. Em vaig acostar per a escoltar.
“El seu nom original és Kirkko Temppeliaukio, i va ser dissenyada pels Timo i Tuomo Suomalainen.
La construcció va començar en 1968, i va ser terminada un any més tard, en 1969. S’eleva uns 40 metres sobre el nivell del carrer.
L’interior de l’església es circular, i està rodejat de parets de roca. Està il·luminat per llum natural que entra a través de 180 cristalls de les finestres verticals que connecten la volta i la paret.
El sostre és un disc gegant feta de fil d’aram de coure.”
La xica va terminar dient que la visita era gratis.
Un altre dia, els vaig portar a fer patinatge sobre gel.
Jo no hi vaig poder fer, perquè la pista estava plena de neu, ja que, aquells dies havia caigut molta, però, com ells eren tan xicotets, no va ser un problema.
I per últim, vam fer una visita a Loviisa, la ciutat de la qual sabíem tant gràcies a la Johanna, la xica que ens havia explicat tantes coses el primer dia.
El Travelo, l’Sven i la Luciana van anar acompanyats, aquesta vegada, del Harry Potter, el playmobil de la Sara, que també havia estat vivint en la mateixa casa que jo.
Tots es van fer moltes fotos.
Vam arribar a Espanya el dilluns, molt de matinada. Havia sigut un viatge espectacular, i els tres
playmobils ja m’estaven preguntant quan seria el següent.
