miércoles, 30 de mayo de 2012


Travelo i Julia: Setmana Santa al Baix Aragó

L’elecció del destí

Fa un poc més d'un mes en què Travelo i jo quedem a passar les vacances de Setmana santa junts.
Travelo volia anar a algun lloc en què se celebraren estes festes de forma especial. Vam estar veient diferents opcions: Sevilla, Valladolid,...etc, però al final ens vam decidir pel Baix Aragó.
En esta comarca, la festa se celebra a més de amb les processons tradicionals, amb un tocar continu i incansable de bombos i tambors.
Sempre li havia cridat l'atenció el so dels tambors que apareix en moltes pel·lícules de Buñuel (gran cineasta espanyol nascut en Calanda) . Volia veure en directe que era això de 'la rompida'.
Ho vaig comentar amb els meus pares i els va paréixer una idea magnífica. Mon pare és de Valdealgorfa, un poble de la província de Terol que pertany a la comarca del davall Aragó. Li apetia passar les vacances allí i em va comentar que podia invitar a Travelo a passar uns dies amb nosaltres. Ens allotjaríem en Valdealgorfa"
i des d'allí faríem recorreguts a totes les poblacions pròximes. A Travelo li va paréixer ideal; allotjament gratis i un guia decidit a donar-li qualsevol explicació.

Primera Jornada: València – Morella - Valdealgorfa

A les 8 del matí va acudir Travelo a casa. Ho estàvem esperant ja en el carrer , mon pare va prendre la iniciativa i vam ser davant tot el camí. El trajecte fins a Morella és prou sinuós; has de passar alguns ports de muntanya com el d'Ares. Després d'hora i mitja de viatge divisem les primeres vistes de Morella.
Aprofitem per a contemplar el paisatge, per a descansar i menjar els bocates que havia preparat ma mare. Trave'l es va quedar impressionat al veure un paisatge tan bonic. Quines muntanyes i quina ciutat més fortificada. Aprofitem i ens vam fer unes quantes fotos.







Acabant ja el desdejuni, va aparéixer el senyor Templón de la Eso. Jo ja havia parlat amb ell fa dies i havíem quedat a les portes de Morella. El pujava des de la seua residència de Benicarló.





Don Templón, al veure la cara d'emoció de Travelo, va començar a comptar-li algunes coses de Morella.
Morella és la capital històrica de la comarca dels Ports. El terme municipal, de 414 km2, és el més gran de la província de Castelló i un dels més grans de la comunitat autònoma Valenciana. El recinte murallat està a 1000 m d'altura sobre el nivell del mar i el terme entre 600 i 1300 metres. La major part del terme desaigua al riu Bergants, que és un subafluent de l'Ebre.
Morella és un autèntic poble medieval, rodejat per una muralla de prop de 1.500 metres de longitud, presidit per un robust castell, en l'interior de la muralla els carrers són estrets amb preciosos racons i una fenomenal església gòtica.



La població està rodejada d'un paisatge agrest de cultius agrícoles en bancals. Presidint el poble, un sòlid castell testimoni de múltiples batalles, i molt poques vegades conquistat donada la seua especial ubicació. Va ser destruït en part durant les guerres carlines. Morella té en el seu interior una autentica joia arquitectònica, la Basílica Arxiprestal de Santa Maria La Major, edifici gòtic dels segles XIII i XIV. Travelo es va quedar sorprés de les històries que li va comptar de la ciutat el senyor Templón.
Decidim prosseguir el viatge i vam quedar a menjar el dissabte 7 amb el senyor Templón en el màssic del meu oncle Juanma en Valdealgorfa.

Per fí, arribem a Valdealgorfa, estàvem un poc cansats del viatge.



Eixa vesprada descansem i vam fer una volta pel poble.
Durant el sopar mon pare ens va estar comptant què tenia d'especial la setmana santa en el Baix Aragó. En el següent punt, vos conte un poc perquè vos feu una idea.

Els tambors i els bombos


El verdaderament significatiu de la Setmana Santa en el Baix Aragó no és l'existència de tambors i bombos, que trobem pràcticament en totes les Setmanes Santes del país acompanyant a les bandes de cornetes, sinó la forma que en es toquen en la comarca baix aragonesa, és a dir, de manera multitudinària i ininterrompuda durant dos dies seguits i no sols en confraries i durant les processons, sinó també, i especialment, al marge d'elles, fora dels temps, formes i llocs establits.
El moment de major expectació, ja no és cap processó en particular, sinó el de trencar l'hora o de començar a tocar, que es realitza de manera col·lectiva en cada població en l'espai públic de major capacitat, normalment les places majors o les de l'església. Ací es van congregant els tamboriners a poc a poc fins que arriba l'hora.
A un senyal de l'alcalde, o de l'invitat de torn, l'esglaiador silenci regnant és rote per un atronador estrèpit produït per centenars de tambors i bombos sonant a l'uníson. Poc després, els tamboriners abandonen la plaça en quadrilles que competixen i es piquen entre elles mentres ronden els carrers. De tant en tant descansaran, reposaran forces menjant i bevent copiosament i es tornaran a ajuntar per a acompanyar a les processons. El tocar el bombo de forma enèrgica i continuada durant hores provoca, de vegades, que els nucs de la mà que porta la maça sagnen abundantment i inclús queden en carn viva.

L’origen dels tambors
En relació amb les raons per les quals es van incorporar tambors a la Setmana Santa del Baix Aragó, i en la forma en què ho van fer, hi ha diverses teories.
La més difosa proposa que els tambors es van afegir a les desfilades processionals per a intentar reproduir l'estrèpit de les convulsions de la naturalesa ocorregudes en l'instant de la mort de Jesucrist en la creu.


Una segona hipòtesi, molt coneguda també, atribuïx, al contrari, un origen profà a la tradició. La primavera és el fi de la letargia de molts animals i també dels morts, que estarien temptats de tornar al món dels vius. Per a protegir-se d'ells i per a espantar-los i conduir-los fins al lloc del seu descans final, en moltes cultures s'hauria recorregut des d'antic a produir soroll violent.
L'última teoria, parla de pensar que els tamboriners bajoaragoneses no fan sinó interpretar dins de la gran representació de la passió i mort de Jesucrist que és la Setmana Santa, el paper de jueus.
Ens en vam anar a dormir prompte ja que l'endemà havíem de veure tot allò que ens havien comptat.

Segona jornada: Divendres Sant a Calanda

Ens van alçar ben prompte. L'objectiu era poder veure a les 12 del migdia 'la rompida de l'hora de Calanda. Havíem d'eixir amb temps perquè hi ha moltíssima gent. Si no arribes almenys dos hores abans a la plaça, és impossible veure res.

El dia ha eixit plujós , però a la gent no li importa mullar-se. Estem esperant impacients el gran moment:



De sobte, un estrèpit de sons de tambor i bombo invadix la plaça; ha començat i no pararà fins a les dos del migdia del dissabte.









A les tres i mitja del migdia té lloc la Processó del Pregó, en la que participen una gran quantitat de tamboriners.


A la nit, comença a les huit, la Processó de la Soledad, englobant les diferents confraries. L'endemà, té lloc a les nou del matí la Processó de l'Enterrament, la més solemne. El toc dura fins a les dos del migdia del Dissabte Sant, moment en el qual es queda tota la població en silenci.


Hem reservat taula en un restaurant del poble Alcañiz. Mengem i esperem fins a les 8 de la nit per a veure la processó de la Soledad. Què bonica!!!
  

El dia hasigut esgotador.

El día ha sido agotador. Travelo no es té en peu.

Ja hem quedat amb el meu tio per a rematar les festes en una masia que té en el camp.
El pla del dia serà passejar pel camp , estar amb els gossos i no parar de menjar.

El senyor Templón i uns amics també passaran el dia amb nosaltres.

 

 

Tercera Jornada: Dissabte en el Pilón

De nou comença la jornada molt enjorn. Els meus pares i els meus tios estan de preparatius. No paren d'omplir els cotxes de menjar. Hui mengem un arrosset, ...si només fora això!!!! .


Emprenem el camí per una pista forestal i arribem al lloc.
Travelo fa alguna incursió pel camp;.
Passegem amb els gossos i fem fam fins a l'hora de menjar.
Quan estem en la sesta, arriba El senyor Templón, i uns amics.

Passem tota la vesprada junts i rematem el dia amb un copiós sopar.
El dia ha eixit perfecte. Hem disfrutat de un dia meravellós.

A continuació vos mostre algunes fotos dels moments més destacats del dia.






 
  
El Diumenge, Travelo va eixir de volta a València.
Els meus pares i jo esgotem les vacacions fins al dilluns en acabant de dinar.

Travelo és un aventurer incansable. Em va comentar que estava desitjant emprendre una nova aventura amb un altre company de classe.

domingo, 29 de abril de 2012

TRAVELO I MALENA PER BÈLGICA


TRAVELO I MALENA PER BÈLGICA:

Dies abans de anar-nos a Bèlgica, Harpo em va dir que necessitava conèixer món  pero poder lluitar amb coneixements.

Primer de tot vam tenir que viatjar en avió i això li va donar molta por a Travelo però al final vam arribar al lloc desitjat, Bèlgica.




Vam visitar molts monuments però en casi ningú es podien fer fotos solament vam poder fer fotos en el monument que més le va agradar a Travelo s’anomenava la torre Belfort de Gante es posa el nombre de la ciutat perque no només hi havia una allí si no que havia moltes per exemple també havia torre Belfort de Brujas altra ciutat de Bèlgica.

A Travelo com li va impresionar tant em va dir que si volia ens podiem fer fotos perque allí si que es podien fer. I jo clarament li vaig dir que sí, que era bona idea.

Així que vam preguntar que era? Per a què servia?... I ens van contester això.

 Que la torre Belfort de gante Gant formava junt amb la catedral de Sant Bavón i l'Església de Sant Nicolau, el màgic triangle de les tres torres de Gant. Construït l'any 1313, esta torre simbolitza l'autonomia de la ciutat i l'enorme poder dels gremis medievals.

En el seu interior es pot observar una exposició de campanes, entre les que es troba la famosa campana Roland, amb el seu mític dragó pintat en or.




També hi ha un xicotet museu amb la resta de dragons i en la part alta de la Torre s'accedix a l'exterior, des d'on s'obtenen les millors vistes de Gant.És un monument declarat per la UNESCO "Patrimoni de la Humanitat". En la planta baixa es troba l'Oficina de Turisme de Gante.








Per a anunciar assemblees populars o cridar a les armes es feia repicar la campana anomenada Roeland en la part alta de la torre.

En la Sala Secreta es guardaven els drets de la ciutat. Estos valuosos documents  eren d'especial interés per a la comunitat ja que garantien la llibertat dels ganteses.

El rellotge del campanar i el seu carrilló regulaven la vida diària d'estos.Este últim sonava cada mitja hora i cada hora marcant els horaris de treball així com el principi i el final del dia.

Des de la torre es vigilava la ciutat permanentment. En cas d'incendi, disturbis o acostament de tropes enemigues, els sentinelles alarmaven a la població. El toc de  també animava les festes, victòries i entrades de personatges importants





Inicialment el imponent edifici s’encontrava aislat. Sin embarg, el la primera meitat del segle XV es va adossar la sala dels teixits ("lakenhalle"), el centre de la indústria de la llana i de drap en l'Edat Mitjana. Ací es valorava, examinava i venia el teixit.

A mitjan segle XVIII es va afegir el "Mammelokker” A la construcció existent.

Este xicotet en estil rococó servia de viviendaal carceler de la prisió. El campanar simbolitza la lluita obstinada dels ganteses per la llibertat, la independència, la democràcia i la justícia total.



Després visitant brugges, brujas en español vam veure a molts dels amics de Harpo i de Travelo.(FOTO 9)


martes, 20 de marzo de 2012

Travelo i carla: Museu de Belles Arts i l'Ermita del Miracle dels Peixos

Diumenge, 26 de febrer:
Travelo em va dir que l'agrada molt la pintura i l'escultura,doncs hui ell y jo hem anat al Museu de Belles Arts. El Museu de Belles Arts es la pinacoteca més important de València i una de les primeres d'Espanya. Avans d'anar, li vaig a contar a Travelo un poquet sobre el Museu. En 1913, mitjançant el decret reial del 24 de juliol, el Museu es va convertir en una institució autònoma regida per un Patronat.  Durant la Guerra Civil va ser desmontat i es va usar com a magatzem de les millors peces del Museu del Prat per a evitar els bombardeigs de Madrid i una part de les obres valencianes van ser portades a Madrid. En acabar la guerra civil el director del Museu Manuel González va recuperar els quadres i es van traslladar les peces valencianes a   l' antic col·legi Sant Pius V. A Travelo li va encantar l'història i tenia moltes ganes d'arrivar-hi.
Travelo va arrivar al Museu en helicòpter. 
 Quan vam arribar, a Travelo li va agradar molt aquelles vistes i em va demanar una foto

A l'entrada, vam veure  la seua gran cúpula. 

Després vam anar al pati on es troben moltes escultures antigues anomenat Claustre de Sant Pius V i vam fer moltes fotos.
Aquest és Felipe V

Aquest és un text antic en pedra

Aquest és el escut de València en el segle XVI

Aquesta és la làpida de Francesc de Bonora

Aquesta és una finestra calada a finals del segle XV

Aquesta escultura es de l'art ibèric

I aquestes son algunes fotos del pati


Després vam anar a la sala de primitius valencians de Sant Pius V

Aquestes son les pintures favorites de Travelo: Carlos IV i  Isabel II  



Finalment vam visitar el pati de l'Ambaixador Vich


Ens vam anar, jo amb cotxe i ell amb helicopter.



Jo vaig arribar a casa, pero Travelo es va perdre. Despres em va contar el que recordava:

Es va perdre i va trobar una "casa" molt bonica. Va decidir parar i visitar-la.

Al baixar de l'helicopter es va pegar un colp i es va quedar dormit.


Quan es va despertar, es va trobar encarcelat, amb molts playmobils al seu alrededor, parlant una estranya llengua.
De sobte, un querrer mes extrany encara, va començar a lluitar amb ells. Els mes cobards van fugir.

Va guanyar la batalla i li va a ajudar a eixir d'aquella prisió. 

 Travelo li va donar les gràcies i el guerrer, li va contar que al fons del mar es trobava un tresor. Aleshores van anar en barca en la seua busca. 

 El guerrer li va obligar a baixar a pel tresor. El va agafar, se'l va donar i el guerrer, per a no compartir el tresor, va llançar a Travelo al mar
  Es va quedar inconscient i misteriosament va aparéixer a l'orilla de la platja, on Maya sel va encontrar. 
 Li va despertar i junts van anar a visitar el lloc. Maya li va contar que aquella "casa" era l'Ermita del Miracle dels Peixos.L’ermita es va alçar en el lloc on, segons conta la tradició, es va produir el «miracle dels peixos», animals que van tornar al rector de la ciutat unes formes sagrades perdudes en el riu durant una tempestat. L’ermita és de planta rectangular, està emblanquinada i només s’obri el dia de la festa, un dilluns, 10 dies després del Pentecostés.

Es va fer tard i Travelo es va despedir de Maya i se'n va anar amb el helicòpter i Maya es va quedar passejant per la platja.
Travelo va viure un dia inolvidable i està desitjant viure més aventures i conéixer molts llocs nous.