Travelo i Julia: Setmana Santa al Baix
Aragó
L’elecció del destí
Fa un poc més d'un mes en
què Travelo i jo quedem a passar les vacances de Setmana santa junts.
Travelo volia anar a
algun lloc en què se celebraren estes festes de forma especial. Vam estar
veient diferents opcions: Sevilla, Valladolid,...etc, però al final ens vam
decidir pel Baix Aragó.
En esta comarca, la festa
se celebra a més de amb les processons tradicionals, amb un tocar continu i
incansable de bombos i tambors.
Sempre li havia cridat
l'atenció el so dels tambors que apareix en moltes pel·lícules de Buñuel (gran
cineasta espanyol nascut en Calanda) . Volia veure en directe que era això de 'la
rompida'.
Ho vaig comentar amb els
meus pares i els va paréixer una idea magnífica. Mon pare
és de Valdealgorfa, un poble de la província de Terol que pertany a la comarca
del davall Aragó. Li apetia passar les vacances allí i em va comentar que podia
invitar a Travelo a passar uns dies amb nosaltres. Ens allotjaríem en
Valdealgorfa"
i des d'allí faríem
recorreguts a totes les poblacions pròximes. A Travelo li va paréixer ideal;
allotjament gratis i un guia decidit a donar-li qualsevol explicació.
Primera Jornada: València – Morella - Valdealgorfa
A les 8 del matí va
acudir Travelo a casa. Ho estàvem esperant ja en el carrer , mon pare va
prendre la iniciativa i vam ser davant tot el camí. El trajecte fins a Morella
és prou sinuós; has de passar alguns ports de muntanya com el d'Ares. Després
d'hora i mitja de viatge divisem les primeres vistes de Morella.
Aprofitem per a
contemplar el paisatge, per a descansar i menjar els bocates que havia preparat
ma mare. Trave'l es va quedar impressionat al veure un paisatge tan bonic.
Quines muntanyes i quina ciutat més fortificada. Aprofitem i ens vam fer unes
quantes fotos.
Acabant ja el desdejuni,
va aparéixer el senyor Templón de la Eso. Jo ja havia parlat amb ell fa dies i
havíem quedat a les portes de Morella. El pujava des de la seua residència de
Benicarló.
Don Templón, al veure la cara d'emoció de
Travelo, va començar a comptar-li algunes coses de Morella.
Morella és la capital històrica de la
comarca dels Ports. El terme municipal, de 414 km2, és el més gran de la
província de Castelló i un dels més grans de la comunitat autònoma Valenciana.
El recinte murallat està a 1000 m d'altura sobre el nivell del mar i el terme
entre 600 i 1300 metres. La major part del terme desaigua al riu Bergants, que
és un subafluent de l'Ebre.
Morella és un autèntic poble medieval,
rodejat per una muralla de prop de 1.500 metres de longitud, presidit per un
robust castell, en l'interior de la muralla els carrers són estrets amb
preciosos racons i una fenomenal església gòtica.
La població està rodejada d'un paisatge
agrest de cultius agrícoles en bancals. Presidint el poble, un sòlid castell
testimoni de múltiples batalles, i molt poques vegades conquistat donada la
seua especial ubicació. Va ser destruït en part durant les guerres carlines.
Morella té en el seu interior una autentica joia arquitectònica, la Basílica
Arxiprestal de Santa Maria La Major, edifici gòtic dels segles XIII i XIV.
Travelo es va quedar sorprés de les històries que li va comptar de la ciutat el
senyor Templón.
Decidim prosseguir el viatge i vam quedar
a menjar el dissabte 7 amb el senyor Templón en el màssic del meu oncle Juanma
en Valdealgorfa.
Per fí, arribem a Valdealgorfa, estàvem
un poc cansats del viatge.
Eixa vesprada descansem i
vam fer una volta pel poble.
Durant el sopar mon pare
ens va estar comptant què tenia d'especial la setmana santa en el Baix Aragó.
En el següent punt, vos conte un poc perquè vos feu una idea.
Els tambors i els bombos
El verdaderament
significatiu de la Setmana Santa en el Baix Aragó no és l'existència de tambors
i bombos, que trobem pràcticament en totes les Setmanes Santes del país
acompanyant a les bandes de cornetes, sinó la forma que en es toquen en la
comarca baix aragonesa, és a dir, de manera multitudinària i ininterrompuda
durant dos dies seguits i no sols en confraries i durant les processons, sinó
també, i especialment, al marge d'elles, fora dels temps, formes i llocs
establits.
El moment de major
expectació, ja no és cap processó en particular, sinó el de trencar l'hora o de
començar a tocar, que es realitza de manera col·lectiva en cada població en
l'espai públic de major capacitat, normalment les places majors o les de
l'església. Ací es van congregant els tamboriners a poc a poc fins que arriba
l'hora.
A un senyal de l'alcalde,
o de l'invitat de torn, l'esglaiador silenci regnant és rote per un atronador
estrèpit produït per centenars de tambors i bombos sonant a l'uníson. Poc
després, els tamboriners abandonen la plaça en quadrilles que competixen i es
piquen entre elles mentres ronden els carrers. De tant en tant descansaran,
reposaran forces menjant i bevent copiosament i es tornaran a ajuntar per a
acompanyar a les processons. El tocar el bombo de forma enèrgica i continuada
durant hores provoca, de vegades, que els nucs de la mà que porta la maça
sagnen abundantment i inclús queden en carn viva.
L’origen dels tambors
En relació amb les raons per les quals es
van incorporar tambors a la Setmana Santa del Baix Aragó, i en la forma en què
ho van fer, hi ha diverses teories.
La més difosa proposa que els tambors es
van afegir a les desfilades processionals per a intentar reproduir l'estrèpit
de les convulsions de la naturalesa ocorregudes en l'instant de la mort de
Jesucrist en la creu.
Una segona hipòtesi, molt
coneguda també, atribuïx, al contrari, un origen profà a la tradició. La
primavera és el fi de la letargia de molts animals i també dels morts, que
estarien temptats de tornar al món dels vius. Per a protegir-se d'ells i per a
espantar-los i conduir-los fins al lloc del seu descans final, en moltes
cultures s'hauria recorregut des d'antic a produir soroll violent.
L'última teoria, parla de
pensar que els tamboriners bajoaragoneses no fan sinó interpretar dins de la
gran representació de la passió i mort de Jesucrist que és la Setmana Santa, el
paper de jueus.
Ens en vam anar a dormir
prompte ja que l'endemà havíem de veure tot allò que ens havien comptat.
Segona jornada: Divendres Sant a Calanda
Ens van alçar ben
prompte. L'objectiu era poder veure a les 12 del migdia 'la rompida de l'hora
de Calanda. Havíem d'eixir amb temps perquè hi ha moltíssima gent. Si no arribes
almenys dos hores abans a la plaça, és impossible veure res.
El dia ha eixit plujós ,
però a la gent no li importa mullar-se. Estem esperant impacients el gran
moment:
De sobte, un estrèpit de
sons de tambor i bombo invadix la plaça; ha començat i no pararà fins a les dos
del migdia del dissabte.
A les tres i mitja del migdia té lloc la
Processó del Pregó, en la que participen una gran quantitat de tamboriners.
A la nit, comença a les huit, la Processó
de la Soledad, englobant les diferents confraries. L'endemà, té lloc a les nou
del matí la Processó de l'Enterrament, la més solemne. El toc dura fins a les
dos del migdia del Dissabte Sant, moment en el qual es queda tota la població
en silenci.
Hem reservat taula en un restaurant del
poble Alcañiz. Mengem i esperem fins a les 8 de la nit per a veure la
processó de la Soledad. Què bonica!!!
El dia hasigut esgotador.
El día ha sido agotador. Travelo no es té
en peu.
Ja hem quedat amb el meu tio per a
rematar les festes en una masia que té en el camp.
El pla del dia serà passejar pel camp ,
estar amb els gossos i no parar de menjar.
El senyor Templón i uns amics també
passaran el dia amb nosaltres.
Tercera Jornada: Dissabte en el Pilón
De nou comença la jornada
molt enjorn. Els meus pares i els meus tios estan de preparatius. No paren
d'omplir els cotxes de menjar. Hui mengem un arrosset, ...si només fora
això!!!! .
Emprenem el camí per una
pista forestal i arribem al lloc.
Travelo fa alguna
incursió pel camp;.
Passegem amb els gossos i
fem fam fins a l'hora de menjar.
Quan estem en la sesta,
arriba El senyor Templón, i uns amics.
Passem tota la vesprada
junts i rematem el dia amb un copiós sopar.
El dia ha eixit perfecte.
Hem disfrutat de un dia meravellós.
A continuació vos mostre
algunes fotos dels moments més destacats del dia.
El Diumenge, Travelo va
eixir de volta a València.
Els meus pares i jo
esgotem les vacacions fins al dilluns en acabant de dinar.
Travelo és un aventurer
incansable. Em va comentar que estava desitjant emprendre una nova aventura amb
un altre company de classe.
